português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
URTX : REVISTA CULTURAL DE L'URGELL []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 31
ir a la página                         


1 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
37 anys d'edició de publicacions als/dels Museus de Tàrrega (1986-2023) / Jaume Espinagosa Marsà
Espinagosa i Marsà, Jaume


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 9-13 (Presentació

Una de les maneres tradicionals i més efectives de fer arribar a tothom els resultats d'una recerca és l'edició de publicacions: llibres, catàlegs, articles, revistes, butlletins, quaderns... Des dels Museus de Tàrrega hi hem treballat de manera convençuda i decidida en els darrers 37 anys. En el decurs d'aquests anys s'han editat més de 100 publicacions (fent un inventari d'urgència podríem dir que són 107): bàsicament llibres, revistes (Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell) i catàlegs d'exposicions.


Matèries: Museus ; Investigació científica ; Edició de publicacions ; Catàlegs
Àmbit:Tàrrega
Cronologia:1986 - 2023
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420683
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Jaciment visigot que mai va poder ser : el Tossal del Moro (Castellserà, Urgell) / Òscar Escala Abad
Escala Abad, Òscar


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 17-27 (Dossier. Visigots a l'Urgell) 
Resum en castellà.

El Tossal del Moro és un jaciment de cronologia visigoda que va ser objecte de diverses excavacions a principis dels anys 2000. Amb una ubicació immillorable i una bona conservació dels estructuris, estava cridat a ser el jaciment visigot de referència dels terres de Lleida. Un finançament escadusser i un desinterès per part dels institucions el va deixar relegat a un pla secundari. Tot i així, els diferents excavacions van treure a la llum un jaciment molt interessant que permet aprofundir en el coneixement dels mètodes d'explotació agropecuària visigots gràcies a l'aparició de sitges, molins, forns i restes de la seva cabana animal. Aquest text és centra en la història dels excavacions i en el context arqueològic de les restes que s'estudien en profunditat en altres articles d'aquest mateix volum.


Matèries: Epoca visigòtica ; Nuclis de població ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia ; Patrimoni cultural
Matèries:Jaciment del Tossal del Moro de Castellserà
Àmbit:Castellserà
Cronologia:[2006 - 2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420684
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Materials ceràmics visigots del Tossal del Moro / Jordi Roig Buxó
Roig i Buxó, Jordi


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 29-47 (Dossier. Visigots a l'Urgell) 
Resum en castellà.

L'estudi del material ceràmic d'època visigótica del poblat del Tossal del Moro de Castellserà, situat a la part alta d'un pujol, ens permet conèixer el repertori dels recipients ceràmics d'ús domèstic presents en l'assentament entre mediats del s. VII i el s. VIII, amb dos grups diferenciats atribuïbles a produccions locals o regionals: la ceràmica reduïda de cuina de funcionalitat culinària, amb peces destinades a la cocció i preparació d'aliments, principalment olles i olles d'una ansa; i la ceràmica oxidant d'emmagatzematge, amb grans contenidors tipus dolium o tinaja. El conjunt ceràmic, amb un número mínim de 38 individus, no resulta massa quantiós, i tal vegada podria ser representatiu de dues o tres unitats domèstiques o grups familiars residint en el llogaret.


Matèries: Epoca visigòtica ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques
Matèries:Jaciment del Tossal del Moro de Castellserà
Àmbit:Castellserà
Cronologia:[600 - 800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420686
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Amagatall del pastor : els elements metàl·lics ramaders trobats al jaciment visigot del Tossal del Moro (Castellserà, Urgell) / Albert Ruestes Maqueda
Ruestes Maqueda, Albert


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 49-59 (Dossier. Visigots a l'Urgell) 
Resum en castellà.

En el transcurs de la passada campanya d'excavacions de 2014 dutes a terme al Tossal del Moro (Castellserà, Urgell), van aparèixer en els estrats de farciment d'una sitja alguns objectes metàl·lics, entre ells un conjunt de sis cardadores de llana o cardes, datats del segle VIII d. C.. El present estudi és, doncs, un exercici de contextualització d'aquestes eines, així com comparatiu a través de la localització d'altres paral·lels documentats en jaciments similars quant a àmbit i cronologia. També és una proposta de reinterpretació del conjunt dels objectes, així com de l'espai en el qual es trobava la sitja que albergava aquests objectes metàl·lics.


Matèries: Epoca visigòtica ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Utillatge
Matèries:Jaciment del Tossal del Moro de Castellserà
Àmbit:Castellserà
Cronologia:[700 - 800]; 2014
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420691
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Monedes visigodes del Tossal del Moro / Maria Clua Mercadal
Clua i Mercadal, Maria


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 61-69 (Dossier. Visigots a l'Urgell) 
Resum en castellà.

La intervenció arqueològica en el castrum visigot del Tossal del Moro a Castellserà (Urgell, Lleida) va donar com a resultat un conjunt molt interessant d'eines relacionades amb el treball de la llana, unes sivelles de cinturó i dues monedes de la sèrie visigoda. La troballa de tremisses en context arqueològic tancat és sempre una font d'informació que permet concretar i matisar el funcionament del numerari en la seva època.


Matèries: Epoca visigòtica ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Moneda
Matèries:Jaciment del Tossal del Moro de Castellserà
Àmbit:Castellserà
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420692
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estudi dels materials de vidre d'època visigoda del Tossal del Moro / Joan-Manuel Coll Riera
Coll i Riera, Joan Manuel


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 71-77 (Dossier. Visigots a l'Urgell) 
Resum en castellà.

En aquest breu article es donen a conèixer els recipients i els objectes de vidre recuperats en les excavacions del Tossal del Moro, entre els quals es destaquen les copes de plançó massís de la forma Foy 27. Aquests materials permeten emmarcar la datació del jaciment en el període visigot final, entre finals del segle VII i inicis del segle VIII.


Matèries: Epoca visigòtica ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Objectes arqueològics
Matèries:Jaciment del Tossal del Moro de Castellserà
Àmbit:Castellserà
Cronologia:[650 - 750]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420693
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
A CARN!. Una aproximació a l'exposició Rixes, bregues i parcialitats : bandolers a Tàrrega i l'Urgell (1472-1652) / Carles Quevedo i Garcia
Quevedo Garcia, Carles


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 81-89 (Dossier. Bandolers a les terres urgellenques) 
Resum en castellà.

Entre el 7 de desembre de 2022 i el 26 de febrer de 2023, el Arxiu Comarcal de l'Urgell ha exhibit la mostra, produïda pel propi centre, Rixes, breguis i parcialitats. Els bandolers a Tàrrega i l'Urgell (1472-1652). Aquesta exposició era fruit de la voluntat de reivindicar, de posar en valor, una etapa convulsa de la nostra història. De divulgar un període i un fenomen amb freqüència nomenats però poc coneguts a la nostra comarca entre el públic en general. Aquest text té la voluntat d'aprofitar l'oportunitat oferta per Urtx, revista d'humanitats de l'Urgell d'utilitzar les seves pàgines per a aproximar-nos als continguts d'aquesta exposició.


Matèries: Bandolerisme ; Bandolers ; Edat moderna ; Exposicions culturals ; Crònica ; Arxius comarcals
Àmbit:Tàrrega ; Urgell
Cronologia:1472 - 1652; 2022 - 2023
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420694
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Los Lladres de la moneda de Sidamon" : bandolers de la muntanya al pla l'any 1587 / Lluís Obiols Perearnau
Obiols i Perearnau, Lluís


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 91-107 (Dossier. Bandolers a les terres urgellenques) 
Resum en castellà.

Al febrer de 1587 una quadrilla de bandolers va assaltar un comboi que transportava moneda en el camí ral de Lleida a Barcelona, prop de la població de Sidamon. El robatori va tenir una enorme repercussió en el moment, i la persecució dels culpables va implicar un destacable dispendi de mitjans. Aquest text analitza qui i com va estar implicat en els fets, quin va ser el recorregut de fugida i trasllat del botí fins al Pirineu, i també la repressió amb què les autoritats van perseguir i van castigar els culpables del robatori.


Matèries: Bandolerisme ; Bandolers ; Delinqüència ; Edat moderna ; Robatori ; Camins
Àmbit:Sidamon ; Catalunya
Cronologia:1587
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420695
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pedrenyal, ploma i guitarra. Bandolers a l'Urgell dels segles XVI I XVII / Jacinto Bonales Cortés
Bonales Cortés, Jacinto


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 109-129 (Dossier. Bandolers a les terres urgellenques) 
Resum en castellà.

Estudi i interpretació de les parcialitats de les elits urgellenques i de les guerres privades dels segles moderns. S'interpreten els successos del bandolerisme com un conjunt de pràctiques violentes resultat de les inèrcies feudals i de la disfunció entre el model soci-polític feudal català i la monarquia autoritària.


Matèries: Bandolerisme ; Bandolers ; Delinqüència ; Edat moderna
Àmbit:Urgell
Cronologia:[1500 - 1700]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420696
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Senyors, lacais, caps de quadrilla i bandolers. El personal de les parcialitats urgellenques (S. XVI-XVII) / Jacinto Bonales Cortés
Bonales Cortés, Jacinto


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 131-145 (Dossier. Bandolers a les terres urgellenques) 
Resum en castellà.

El bandolerisme en l'Urgell va implicar a gairebé tota la població de la comarca de manera directa o indirecta. En el present article, vam mostrar la jerarquització del món bandoler, amb els diferents personatges que el feien funcionar, així com les seves característiques.


Matèries: Bandolerisme ; Bandolers ; Edat moderna
Àmbit:Urgell
Cronologia:[1500 - 1700]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420697
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Retaule per al Palau d'Anglesola (1612) : l'escultor Claudi Perret i els pintors Gaspar i Leandre Altisent / Joan Yeguas Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 149-163 (Articles
Resum en castellà.

El present article transcriu i estudia el contracte per a fer un retaule, en escultura i pintura, per a la població del Palau d'Anglesola (comarca del Pla d'Urgell) l'any 1612. L'obra es contextualitza en les obres de condicionament de la capella dedicada a La nostra Senyora del Rosari (1608-1612), que es van dur a terme a l'església parroquial. L'estructura de fusta va a càrrec de l'escultor francès Claudi Perret, i la pintura, de Gaspar Altisent i el seu fill Leandre Altisent. Al mateix temps, aprofitem l'ocasió per a repassar la trajectòria professional dels artistes.


Matèries: Escultors ; Pintors ; Retaules ; Fonts documentals ; Contractes ; Art religiós ; Esglésies parroquials ; Capelles ; Edat moderna
Matèries: Perret, Claudi ; Altisent, Gaspar ; Altisent, Leandre
Àmbit:Palau d'Anglesola, el
Cronologia:1612
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420698
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Creditors municipals després de la Guerra de Successió. Estudi del cas d'Agramunt mitjançant les Respostes Generals / Gabriel Ramon-Molins
Ramon i Molins, Gabriel


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 165-175 (Articles
Resum en castellà.

El segle XVIII portaria als municipis catalans a entrar en un nou paradigma. El final de la Guerra de Successió, la implementació del Decret de Nova Planta i del Cadastre intentarien modificar l'estructura consistorial i, conseqüentment, comportarien canvis en l'estructura social. Amb aquest breu treball, ens plantegem aprofitar la magnífica documentació que ens proporcionen les Respostes Generals, prèvies a la imposició del Cadastre de Patiño, per a analitzar un dels elements que considerem més interessant: la configuració de les xarxes de crèdit municipals, amb el cas d'Agramunt. com a exemple. L'estudi dels creditors d'aquesta vila de l'any 1716 ens permet analitzar la naturalesa jurídica dels qui compraven censals als ajuntaments, la seva procedència (que ens ajuda a intuir xarxes de crèdit territorials) i, fins i tot, veure alguns canvis que amb el nou segle es van produir en aquest mercat.


Matèries: Guerra de Successió ; Nova Planta ; Finances municipals ; Deute públic ; Censal ; Cadastre ; Edat moderna
Àmbit:Agramunt
Cronologia:1716
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420699
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
D'Arquitectura i mestres de cases a la Lleida del segle XVIII : Francesc Santamaria i la seva lauda sepulcral / Isidro Puig Sanchis, Elena López Palomares
Puig Sanchis, Isidro


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 177-191 (Articles
Resum en castellà.

Al llarg del segle XVIII documentem un gran nombre de mestres d'obres, paletes o arquitectes que, vinguts alguns d'altres parts de Catalunya o Aragó, s'instal·len a Lleida, o els seus voltants, amb la intenció d'assentar-se professionalment. Catalunya, i en concret Lleida, després de la guerra de Successió es va veure abocada a una activitat constructiva sense precedents. La situació i el creixement econòmics el van anar permetent. Entre aquests mestres trobem a Francisco Santamaría, que, encara que no dels més cotitzats, per la informació que coneixem, ens resulta interessant per haver-se localitzat la seva làpida sepulcral en les obres de condicionament de l'església dels antics pares carmelites descalços de Lleida actualment formant part de l'exposició permanent del Museu de Lleida. Aportem en aquest treball l'activitat professional documentada i les relacions familiars de Francisco Santamaría, un mestre oriünd de Solsona.


Matèries: Arquitectura ; Mestres d'obres ; Arquitectes ; Paletes ; Construcció ; Edat moderna ; Museus ; Exposicions culturals
Matèries:Museu de Lleida
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1700 - 1800]; 2023
Autors add.:López Palomares, Elena
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420700
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De quina manera la mecanització agrària va ser el precedent de la situació ambiental actual : una aproximació sociològica, mitjançant una revisió bibliogràfica, a la relació entre la mecanització agrària i el medi ambient / Oriol Estrada Rodríguez
Estrada Rodríguez, Oriol


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 194-203 (Articles
Resum en castellà.

En aquest article es realitza una crítica a l'evolució de la societat espanyola dels segles XIX i XX en termes d'impacte ambiental i sostenibilitat, amb l'objectiu últim de posar en dubte en quina mesura les innovacions tecnològiques han suposat (i suposen) un progrés. Més concretament, aquesta crítica s'emmarcarà en el context de la mecanització agrària a Espanya, en la qual la fàbrica Trepat va tenir un paper protagonista.


Matèries: Agricultura ; Maquinària agrícola ; Societat ; Transformació agrària ; Bibliografies
Matèries:Fàbrica J. Trepat de Tàrrega ; Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat de Tàrrega
Àmbit:Tàrrega ; Espanya
Cronologia:[1800 - 2000]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420701
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De què parlem quan parlem d'accessibilitat i comunitat als museus?. El cas del Museu Tàrrega Urgell com a espai de generació de pràctiques d'accés creatives / Àger Pérez Casanovas
Pérez Casanovas, Àger


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 205-215 (Articles
Resum en castellà.

De què parlem quan parlem d'accessibilitat en el museu? L'accessibilitat generalment es tradueix en una llista de mesures legals estàndard i criteris arquitectònics formals. No obstant això, col·lectius de persones amb discapacitats físiques i cognitives han argumentat com des d'una perspectiva viscuda, que malgrat l'acord amb les regulacions d'accessibilitat, els espais museístics continuen sent llocs on no se senten benvingudes ni tingudes en compte. El propòsit d'aquest article és mostrar algunes de les tendències en l'accessibilitat del moviment global de la justícia de discapacitat, i algunes possibilitats d'aplicació al nivell local que pren com a exemple el cas d'estudi del Museu Tàrrega Urgell i, en particular, l'exposició permanent Tragèdia en la jueria: Tárrega 1348.


Matèries: Museus ; Exposicions culturals ; Baixa edat mitjana ; Jueus
Matèries:Museu de Tàrrega Urgell
Àmbit:Tàrrega
Cronologia:1348; [2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420702le/view/420704
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Quan hi ha boira som invisibles. Quan escampa, també / Joan Maria Minguet Batllori
Minguet i Batllori, Joan M.


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 219-229 (Repensant Ponent. Perspectives per al segle XXI
Resum en castellà.

L'article planteja, des de l'àmbit de la crítica cultural, que Catalunya és un país construït des de criteris centralistes i poc equitatius. Que tenen el seu origen en la seva pròpia desigualtat econòmica. I que s'han manifestat històricament en les construccions culturals que sempre han nascut en la burgesia barcelonina i que han deixat a les comarques ponentinas en situacions de precarietat. Un exemple simptomàtic és el concepte de la "Catalunya ciutat" que emana del Noucentisme, ja que aquesta Catalunya mai va ser concebuda com una unitat igualitària. Aquelles concepcions històriques han arribat fins a l'actualitat: l'article pren com a exemple el debat sorgit arran de l'exclusió del centenari de l'escriptor Guillem Viladot com a "oficial" per part de la Generalitat en 2021. I, més enllà, tria quatre exemples que expliquen aquest centralisme en l'actualitat; un centralisme que oblida la cultura de les comarques lleidatanes per part del periodisme i els cenacles culturals barcelonins. Com a entreacte, s'ofereix una reivindicació de la boira com a element simbòlic de la necessària validació del territori des del propi territori.


Matèries: Cultura
Àmbit:Lleida, província
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420703
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Eres de Tàrrega. Imaginari territorial i cohesió cultural / Joan Vila Puig Morera
Vila Puig Morera, Joan


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 233-239 (Documents
Resum en castellà.

Dins del programa "Residència de creació" del Arxiu Comarcal de l'Urgell, he desenvolupat un recorregut d'activació de situacions de la memòria cultural de la ciutat de Tàrrega. Ha estat una exploració de la relació del pintor Vila-Puig, a partir de la dècada de 1930, amb la ciutat i especialment amb el nucli de persones que formaven el seu teixit cultural i artístic. La recerca creativa ha transitat per tres fases o moments temporals i metodològics. Primerament, la invocació d'una memòria imprecisa a partir de documents diversos. Posteriorment, la reconstrucció ordenada d'uns fets dels quals no tenia constància, però que les evidències documentals han anat consolidant. I, finalment, una acció de convocatòria pública que ha permès compartir tota aquesta informació a l'interior de la dinàmica cultural de la Tàrrega actual.


Matèries: Arxius comarcals ; Artistes ; Projectes ; Patrimoni cultural ; Pintors
Matèries:Arxiu Comarcal d'Urgell
Àmbit:Tàrrega
Cronologia:[1931 - 1940]; [2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420704
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Amistat, i l'actualització de l'apocalipsi de Sant Joan / Albert Gironès López
Gironès López, Albert


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 241-247 (Documents
Resum en castellà.

L'intent fallit de presentar un document de principis del segle disset com el motiu principal que la novel·la Mecanoscrit del segon origen comenci amb uns platerets volants destruint el món, porta casualment a descobrir la transcendència d'una amistat entre Jaume Anglí Escolà, natural de Tàrrega, i l'escriptor Manuel de Pedrolo, el possible motiu real del fet en qüestió.


Matèries: Escriptors ; Literatura ; Relacions interpersonals
Matèries: Anglí Escolà, Jaume ; Pedrolo, Manuel de (1918-1990)
Àmbit:Tàrrega ; Catalunya
Cronologia:[1600 - 1700]; [1800-1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420705
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
The Double / Louise Franklin Wiberg
Franklin Wiberg, Louise


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 249-255 (Documents
Resum en castellà.

Durant la residència artística de l'Arxiu Comarcal de l'Urgell en el 2022, vaig treballar en un projecte fotogràfic titulat Hidden in Plain Sight (Ocult a plena vista). El projecte complet va ser donat a l'arxiu i es pot veure si un el demana. El següent text és una nova obra d'autoficció, concebut com una espècie de doble fantasmagòric del projecte original. Està basat en les notes que vaig anar prenent al llarg de la residència artística.


Matèries: Arxius comarcals ; Projectes ; Artistes ; Fotografia
Matèries:Arxiu Comarcal d'Urgell
Àmbit:Urgell
Cronologia:2022
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420707
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 613
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Pintures murals de Santa Maria Magdalena de Lleida. Modernitat, sensibilitat i espiritualitat en l'obra del demiürg Lluís Trepat / Amadeu Bonet i Boldu, Jacint Cabau i Rúbies
Bonet i Boldú, Amadeu


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 259-266 (Documents
Resum en castellà.

En 1960 Lluís Trepat va realitzar unes pintures murals en l'absis del temple de Santa Maria Magdalena de Lleida que van suposar una impactant novetat per a a època tant per la tècnica, com per l'estil i acolorit empleats. Seixanta-dos anys després parlem amb ell d'aquestes pintures que van marcar una fita en la seva trajectòria pictòrica i en la pintura religiosa de la ciutat de Lleida. Pesi al pas dels anys la seva obra continua sent d'una gran actualitat i modernitat.


Matèries: Art religiós ; Pintura mural ; Esglésies ; Pintors
Matèries: Trepat i Padró, Lluís (1925-2022)
Matèries:Església de Santa Maria Magdalena de Lleida
Àmbit:Lleida
Cronologia:1960
Autors add.:Cabau i Rúbies, Jacint
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420708
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 31
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3